jueves, 8 de diciembre de 2016

Producció d'imatges

En aquesta entrada us mostro diferents imatges corresponents a una sèrie de trets característics sobre els seus plans i angulacions.

1. Format horitzontal, primeríssim primer pla, línies dominants corbes, angulació mitja-frontal

2. Format vertical, primer pla, llum dura


3. Pla americà, composició terços, angulació picat-frontal, llum difosa

4. Pla mig, composició clàssica, angle aberrant

5. Pla sencer, angle zenital 

6. Angle nadir, color molt saturat

7. Pla general, línies rectes, angulació 3/4

8. Primer pla, hi ha alguna cosa fora de camp, llum dura

9. Pla de detall, composició terços, angle contrapicat

10. Pla conjunt, angle contrapicat







sábado, 19 de noviembre de 2016

Collage

A continuació us ensenyo un collage.

Un collage és una tècnica pictòrica en la qual hi apareixen més d'un element combinats i superposats sobre una superfície amb la intenció de transmetre un missatge. També pot estar format per diversos fragments o materials enganxats a una base.




Realitzat amb el programa:
Print




Anàlisi denotatiu d'imatges



Anàlisi denotatiu

En aquesta imatge observem un conjunt de persones que pretenen creuar un riu mitjançant uns troncs col·locats l'un rere l'altre. Al fons visualitzem un paisatge muntanyenc, situat darrere d'aquest poble on es du a terme aquesta situació. La pluja i el vent acompanyen el dia, provocant així més dificultat a l'hora de passar.

Es tracta d'una fotografia trucada, ja que és difícil que es pugui donar una situació així. Costa trobar errors que indiquin que la imatge no és natural, però s'hi detecten trets propis d'una imatge trucada, com la foscor de les cantonades de la fotografia. D'aquesta manera, principalment criden l'atenció aquest seguit d'homes, dones i nens que es troben sobre els troncs per tal d'aconseguir arribar al seu destí. Seguidament ens fixem en l'entorn, en el que envolta aquesta situació. Detectem el mal temps i la pluja. Darrerament apareixen, com he dit abans, un poble i un parell de muntanyes borroses.

És una imatge complexa, ja que en diferenciem més de dos elements, com els individus, les cases i vivendes, un paisatge, etc. És abstracta, ja que no representa la realitat, és a dir, és una imatge fictícia. Des de la subjectivitat, és també polisèmica, pretén transmetre més d'un significat. Un d'ells és el companyarisme i ajuda que es veuen reflectits en les accions d'aquestes persones. També representa que un dia de pluja no és un dia perdut. Consta d'originalitat; és diferent, fora de les estereotipades o les que estan a la moda.

En quan al seu format, és una imatge horitzontal, ja que és més llarga d'amplada que no pas d'alçada. El pla és general, perquè engloba tots els elements que es poden observar. El seu angle és frontal o normal, ja que l'eix des d'on es pren la fotografia és perpendicular al subjecte.




Anàlisi denotatiu

Aquesta imatge, en canvi, representa una situació esportiva, en un camp de futbol. Es tracta d'un grup de nois jugant a futbol en un espai obert on s'hi percep també la boira. És una fotografia natural, no ha passat per cap procés de transformació ni ha estat editada. S'ha fet directament de la realitat i és el que trobem representat.

Principalment, ens fixem en aquest parell de nois que es situen sota la pilota, esperant a que caigui a terra. En podríem dir que ells, junt a la pilota, en són els elements principals. Apareixen altres jugadors, però no en destaquen tant degut a aquesta boira o sorra aixecada. Al fons hi ha la porteria. Rere aquesta, es veuen les siluetes de les muntanyes situades al final de la fotografia.

Com he dit anteriorment, hi apareixen més de dos elements, per tant, es tracta d'una imatge complexa. Aquest cop és icònica; representa la realitat literalment. Per mi, és monosèmica, té un únic significat; el fet de que uns joves practiquin aquest esport, el futbol. No destaca d'entre les demés imatges, perquè és una foto que està a la moda i és molt normal, per tant, és estereotipada.

El format és també horitzontal. Es tracta d'un pla conjunt, centra el pla en el grup humà. L'angle és entre frontal i picat, es podria dir que està feta des d'un nivell més alt als elements. 




Anàlisi denotatiu

Per últim, en aquesta imatge observem un camí de pedres i roques que es perd enmig del mar. Representa una platja on no es distingeixen els límits entre la sorra i el mar. És una fotografia digital, està feta directament per ordinador.

Com a recorregut visual, ens fixem primerament en aquestes pedres col·locades de tal manera que semblen forma un passadís, un camí. Enmig d'aquest també en trobem algunes de més grans. El límit del camí no es pot percebre clarament, ja que tampoc se sap on acaba el mar ni si hi ha boira que no ens deixa seguir veient les pedres. En destaquen també els colors blavencs i rosats.

És una imatge complexa, consta de molts elements; les pedres i el camí que formen, el mar, el cel, etc. És icònica, ja que, per molt que sigui un muntatge, és una escena que la podem trobar a la realitat. A mi només em transmet un significat; tranquil·litat. Per això, per mi és monosèmica. És també original, no s'acostumen a veure imatges com aquesta, és diferent i fora del normal.

És horitzonal. El seu pla és general, ja que s'hi podem observar tots els elements. Però també pot ser gran pla general, perquè es centra en el paisatge. L'angulació és frontal o normal.



Els angles

En aquesta entrada us indico quins tipus d'angles hi ha i en què consisteixen.

L'angle d'una fotografia és la inclinació en respecte al terra o base, de la línia imaginària que es genera al fotografiar un subjecte. A continuació us mostro els més importants:

Angle normal o frontal
Aquest es du a terme quan fem una fotografia des del mateix nivell del subjecte al que estem fotografian. és la posició més natural a l'hora de fer aquesta fotografia. Així, l'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge. Acostuma a tenir un valor expressiu de normalitat. Serveix per mostrar la realitat de manera natural, transmitint així una sensació d'estabilitat i tranquilitat.

Angle picat
En aquest, es realitza la fotografia des d'una posició més alta que l'element del qual s'està prenent la foto. És l'angle format per la càmera que enregistra de dalt cap a baix. Per tant, s'utilitza per fer més petit el subjecte, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot fer servir per presentar millor un paisatge o una multitud i donar sensació de profunditat.

Angle contrapicat
És contrari a l'anterior. La càmera enregistra un angle de baix a dalt, la fotografia es fa des d'una perspectiva més baixa que el subjecte a fotografiar. Això pretén transmetre més importancia i una posició dominant respecte a l'espectador. Reforça el valor expressiu.
Angle zanital
Consisteix en fer la fotografia situant la càmera està situada totalment per sobre de la figura, en el seu vertical, diferenciant-ho amb l'angle picat, aquest el portem a un punt més extrem, és a dir, la imatge es pren des d'un angle completament perpendicular.


Angle nadir
La càmera està per sota del personatge enquadrant verticalment cap a dalt. A diferència de l'angle contrapicat, aquest es situa totalment sota l'objectiu. Transmet una sensació de grandària.


Angle aberrant o inclinat
És aquell en el qual es varia l'angle de l'eix de la càmera i es torça l'horitzó.





Webgrafia:

viernes, 18 de noviembre de 2016

Els plans

En aquesta entrada us indico quins tipus de plans hi ha i en què consisteixen.

Per començar, cal dir que un pla és una unitat de presa que s'utilitza per referir-se al conjunt d'imatges que en el moment de la presa s'enregistren amb continuïtat. També parlem de plans quan ens parlem del valor d'enquadrament per referir-se al grau d'apropament de la càmera a la realitat. Per això, es parla de planificació. La categorització pren com a mesura de referència la persona humana, fent la relació de plans en funció de l'allunyament o apropament de la persona.

Així, classifiquem els plans en:

Gran Pla General

Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.


Font: https://miriam3105.files.wordpress.com/2010/01/gran-plano-general-peeq.jpg


Pla General
Recull l'espai on se situa l'acció dels personatges. D'aquesta manera es mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament. És un pla global de tot on podem observar tots els elements del que consta la imatge.


Pla de conjunt
Apareix un petit grup de persones, per tant, centra el pla en un grup humà. Interessa l'acció. Les persones queden encaixades dins un espai, però amb prou marge de moviment.


Pla sencer
Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció. Podem dir que recull tota la figura humana i que cobreix únicament i de manera completa la figura.





Pla americà o tres quarts

Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.



Pla mitjà
Recull la figura humana fins la figura aproximadament, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.

Pla mitjà curt                                                                                                
Només es centra fins sobre el pit.           





Font: https://c2.staticflickr.com/6/5607/15560082241_87ae4c4ae2_b.jpg


Pla mitjà llarg
Enquadra fins els genolls.




Primer pla
Presenta el rostre sencer, és a dir, de la cara. Agafa la cara del personatge. és un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.


Primeríssim primer pla
Mostra una part del rostre o del cos d'una persona. Es capta una part reduïda del personatge. Potencia el valor dramàtic del pla. 

Pla de detall
Es centra en els detalls d'un aspecte concret. Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.






Bibliografia:
Llibre batxillerat de Cultura Audiovisual Parainfo
Llibre 5è primària de Llengua Catalana Baula

Webgrafia: http://www.xtec.cat/~egarci20/projecte/plans.htm


Color





En aquesta entrada apareixeran conceptes teòrics relacionats amb la fotografia i, com bé us indico al títol, amb els colors. Us definiré alguns conceptes de talm manera que apareixin també elements gràfics per tal d'entendre-ho millor.

Saturació

Intensitat d'un matís específic. Es basa en la puresa del color, si aquest és molt saturat té un color viu i intens, mentre que si no ho és tant, sembla més descolorit i gris. Sense saturació, un color es converteix en un to de gris.



Temperatura de color
Balanç de blancs
La majoria de les càmeres digitals porten incorporat com a mínim un sistema de balanç de blancs automàtic. Aquest el que fa és ajustar la part més brillant de l'escena perquè apareixi com un color blanc, i la menys brillant com a negre.


Matís
És la qualitat essencial que distingeix un color d'un altre i correspon a la longitud de l'ona predominant.



Síntesi adictiva
És la manera en que funciona la visió del color per part de l'ull humà i la televisió en color, entre d'altres. Es tracta de sumar llums, és a dir, longituds d'ones i no tints.


Lluminositat
És el grau de claredat i obscuritat d'un color. Correspon a la relacií existent entre la intensitat de l'estímul lluminós i la sensació percebuda.


Síntesi substractiva
Consisteix en obtenir qualsevol color substraient a una llum blanca un color complementari.









Bibliografia:
Llibre batxillerat de Cultura Audiovisual Parainfo

domingo, 23 de octubre de 2016

Història de la fotografia

En aquest apartat us mostro com va sorgir la fotografia i els seus inicis. D'aquesta manera, us indico els primers descobriments i desenvolupament de la imatge, així com alguns científics importants que van aconseguir dur aquests procediments i investigacions a terme.

Càmera obscura

La càmera fosca o obscura és un instrument òptic capaç de plasmar una imatge de l'extrerior a una superfície plana però de manera invertida. Gràcies al filòsof Aristòtil, podem saber que això es deu al principi òptic segons el qual la llum viatja en línia recta i, al passar per un forat molt petit, es creuen els raigs de la llum formant així una imatge invertida.


No obstant, les primeres càmeres van ser habitacions fosques, d'aquí prové el terme "càmara". Amb la qual cosa, amb l'evolució de la càmera, aquesta passa de ser una habitació a fer-se mòbil, de manera que es converteix en una caixa. Per això, es substitueix la paret posterior de la cambra per un vidre col·locat al pla focal. D'aquesta manera, l'artista només havia de calcar aquesta imatge en un paper per tal de dibuixar o representar una realitat.


Més tard el francès Joseph Nicéphore Niépce va aconseguir que una imatge quedés impregnada en un paper. Així, va sorgir la primera imatge fixada. 

A continuació, al marge de la dreta, podem observar la primera fotografia representada a partir d'una càmera fosca o obscura. ës fàcil d'entendre que es tracta d'un terrat, en aquest cas, es podria tractar del terrat de Nicéphore.

El daguerrotip

Uns anys després dels invents de Nicéphore, el pintor francès Daguerre va realitzar fotografies en plaques recobertes de iodur de plata: l'anomenat daguerrotip. Exposava les plaques durant diversos minuts i, seguiudament, emprava vapors de mercuri per revelar la imatge fotogràfica. Aquestes no eren permanents, ja que les plaques s'enfosquien gradualment i la imatge acabava desapareixent, a més de la toxicitat dels vapors de mercuri.

El calotip

Va ser ser el primer sistema d'obtenció d'imatges mitjançant una copia positiva d'un negatiu obtingut en la càmera. D'aquesta manera, es desenvolupava la fotografia per contacte ja que es necessitava un procés intermig entre la presa i la positivat. El primer que ho va descobrir va ser Henry Fox Talbot, aquest es va interessar per portar al límit les possibilitats que oferia el seu invent.


La heliografia
Les primeres fotografies, anomenades heliografies, van ser realitzades cap a l'any 1827 per Nicéphore. Es tractava de fotografies de positu directe. Aquest distingia entre les imatges que un cop havien sigut obtingudes amb aquest mètode, suposaven reproduccions de gravats ja existente, anomenats heliogravats, i les imatges captades directament del natural per la càmera, a les que va anomenar punts de vista.


Webgrafia:
Bibliografia:
Llibre batxillerat de Cultura Audiovisual Parainfo







martes, 4 de octubre de 2016

Estils artístics

A continuació us presento cinc estils artístics relacionats amb la història de la imatge. A més, us indico alguns trets característics importants.

Art Rupestre
  • Pintats sobre parets, roques, murs, etc. dins de coves majoritàriament
  • Colors càlids (colors extrers de la terra (sorra, calç, fang, etc.))
  • Representacions d'ésser no reals (somnis), caces, festes, i altres esdeveniments considerats importants
  • Figures humanes escasses (no en dibuixaven)
  • Objectiu de pintar: ensenyar a tothom què han fet


Art Egipci
  • Aparició abundant de Déus i faraons
  • Representació dels Déus com a persones amb caps d'animal
  • Objectiu de pintar: proporcionar informació de les seves activitats diàries a través de la pintura
  • Presència de jeroglífics que expliquen històries o anècdotes
  • Dibuixen el perfil (de costat)
  • Fets sobre papir, paret o estuc
  • Colors predominants: groc, daurat, vermell i blanc
  • Figures planes (sense relleu)

Art Barroc
  • Formes voluminoses i exagerades
  • Figures amb expresivitat, cobren actituds dramàtiques
  • Objectiu: representar la realitat
  • Es treballa amb llums i ombres
  • Apareix la 3a dimensió, el volum i la profunditat
  • Utilitzada com a pintura decorativa
  • Temes religiosos

Art Pop-Art
  • Rebuig de l'expressionisme abstracte
  • Convertir en art coses populars
  • Ús del collage i el fotomuntage
  • Formes i figures a escala natural i ampliada
  • Colors plans (purs, brillants i fluorescents)
  • Utilitzen trames (textures)
  • Representació abundant de dones
  • Temàtica extreta del medi ambient urbà de les grans ciutats, dels seus aspectes socials i culturals: còmics, revistes, fotografies, anuncis publicitaris, etc.

Art Minimalista

  • Representen el màxim en el mínim
  • Màxima senzillesa
  • Caràcter "opac" (negacío de qualsevol efecte il·lusionista)
  • Aparició de la geometria (línies, textures, etc.)
  • Utilització directa dels materials que són mínimament manipulats
  • Creació de contrastos (com Brillant-Mate)
  • Obres de gran format
  • Pintures sense marc
  • Predominen els colors neutres




Webgrafia: