En aquesta entrada explicaré la història del cinema de les primeres pel·lícules amb argument fins l'actualitat. Parlaré de la seva evolució i alguns passos importants. Ho acompanyaré de material gràfic per a que sigui més visual.
Pre-cinema
Com bé explicava a l'entrada de Fonaments perceptius del cinema, per derivar al cinema tal i com el coneixem avui en dia, s'han passat molts processos i invents que ho han fet possible.
Ens remuntem a la prehistòria, on es van començar a grabar alguns moments quotidians a les parets, com ara les pintures rupestres o les ombres xineses.
Seguidament podem parlar de la càmera fosca, que permetia la projecció d'imatges externes dins d'aquesta cambra fosca. Així comença a néixer la fotografia.
 |
| Pintura rupestre |
 |
| Càmera fosca |
Va aparèixer també la llanterna màgica, que es basava en el disseny de la càmera fosca, que rebia imatges de l'exterior fent-les visibles a l'interior, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l'exterior. Aquesta, doncs, projectava les imatges sobre una superfície plana.
A partir d'aquí, alguns pioners importants del cinema com Edward Muybridge van realitzar experiments com el cavall en moviment, derivant així a la creació de màquines cinematogràfiques, el zoòtrop o el praxinoscopi, que a partir d'un aparell cilíndric que, juntament amb la projecció d'una imatge de fons des d'una llantera, proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.
 |
| Llanterna màgica |
 |
| Zoòtrop |
 |
| Kinetoscòpis |
 |
| Kinetoscòpis |
 |
| Cinematògraf |
 |
| Cinematògraf |
Època muda
Com encara no s'havia inventat el so, les primeres pel·lícules eren mudes. Per tal de representar diàlegs o interrupcions narratives es feia ús de rètols enmig de les escenes que explicaven l'acció corresponent. En algunes ocasions, mentre es reproduïa la pel·lícula, un pianista donava el toc musical a l'espectacle.
És per això que els actors havien de ser molt expressius, ja que, a falta de diàleg i so, havien de representar i transmetre a partir del recurs visual, amb les corresponents gesticulacions o mirades.
Aquestes tractaven de moments quotidians, les entrades i sortides dels treballadors de les fàbriques, les arribades dels trens que agafaven els habitans, etc. No obstant, en aquesta època van començar a aparèixer també les escenees de ciència-ficció, on es feia ús de tècniques com les desaparicions, persecucions, i la comèdia amb Chaplin o fins i tot el terror.
Època sonora
L'any 1927 es va aconseguir sincronitzar una pista d'àudio amb una producció. The Jazz Singer va ser la primera pel·lícula sonora. Això va comportar una problemàtica; les veus dels actors no van ser agradables de cara al públic, ja sigui per la decepció de veu o per les males entonacions. Per això, les productores van haver de reconvertir les estrelles del cinema mut al sonor, n'havien de buscar d'altres.
L'any 1929 es va produir el Crack dels EEUU, on la gent va començar a anar més al cinema per evadir-se de les seves vides i problemes quotidians. És es conegut fenomen de masses, que va afavorir a les productores.
Cinema en color
La primera pel·lícula en color va ser La feria de la vanidad, estrenada l'any 1935. L'any 1939, però, es va realitzar una superproducció a color que va durar 3h, Allò que el vent s'endugé.
El creador americà Walt Disney en va ser el més predilecte fins i tot més enllà del propi país. Va néixer el cinema d'animació implantat entre els gustos del públic, especialment per als infants. De la mateixa manera van aparèixer els trucatges i l'aparició d'elements inexistents, a partir de maquetes, pintures i recreacions. Aquestes contribuïen a la màgia del cinema, que acabaven de donar el toc la decoració, maquillatge o vestuaris.
 |
| Allò que el vent s'endugué |
L'any 1945 va acabar la 2a Guerra Mundial, i va aparèixer el cinema neorrealista, que tractava la crua realitat del moment, amb poc pressupost, que mostrava les preocupacions dels problemes individuals de les figures del carrer. Així és com es comença a fer propaganda de les guerres i comencen a néixer molts estils cinematogràfics. Es realitzaven aquestes pel·lícules fora dels estudis, en espais exteriors i actors no professionals.
Als anys 50, es va representar per als nordamericans una nova època de benestar que va canviar l'estil de vida en quant al temps lleure. Van apareixer els televisors dels que se n'adquirien a les cases, per tant, van disminuir els espectadors del cinema, ja que aquest va suposar un gran competidor.
Com a conseqüència, va aparèixer en cinemascope, una tècnica de grabació a partir de tres projectors (com una càmera en un gran angular), per tal d'ocupar més espai a la pantalla i que es veiés més gran. D'aquesta manera, s'incentivava als espectadors a tornar al cinema.
Darreres dècades
Als anys 50, es va representar per als nordamericans una nova època de benestar que va canviar l'estil de vida en quant al temps lleure. Van apareixer els televisors dels que se n'adquirien a les cases, per tant, van disminuir els espectadors del cinema, ja que aquest va suposar un gran competidor.
Com a conseqüència, va aparèixer en cinemascope, una tècnica de grabació a partir de tres projectors (com una càmera en un gran angular), per tal d'ocupar més espai a la pantalla i que es veiés més gran. D'aquesta manera, s'incentivava als espectadors a tornar al cinema.
 |
| Cinemascope |
 |
| Televisor |
Darreres dècades
Als anys 70 els cineastes van començar a fer coses extranyes, pel·lícules de ciència-ficció. Aquests, no pretenien seguir el cinema de Hollywood ni seguir amb els models estereotipats. Van tenir, per tant, molt d'èxit. Esdevenen herois els actors musculosos i el cinema és molt consumista.
L'any 2000 apareix el DVD, els videoclubs i el Blu Ray, suports àmpliament usats per a l'emmagatzematge òptic de dades digitals, normalment vídeos.
L'any 2000 apareix el DVD, els videoclubs i el Blu Ray, suports àmpliament usats per a l'emmagatzematge òptic de dades digitals, normalment vídeos.
Fonts:
