Cultura Audiovisual Andrea Moll: Laboratori analògic i digital

A continuació explicaré el procés del revelat químic de les fotografies des de la foto al negatiu del rodet fins a la fotografia en paper junt a la fotografia digital, fent-ne una comparació i exposant les semblances i diferències.

Un negatiu és una pel·lícula fotogràfica amb una capa sensible de llum que un cop realitzat el seu procés plasma la imatge a una superfície en valors complementaris, és a dir, amb aquests invertits. Així, aquelles tonalitats clares apareixen fosques, i aquestes últimes apareixen clares.

Al reflexar-se la llum a l'halur de plata, un compost químic, aquest inverteix els colors, de tal manera que hi apareixen els seus complementaris. A partir d'aquest, s'obté un positiu a través de projectar-lo sobre un material forogràfic; com ara un paper.

Procés del revelat químic; laboratori analògic

El revelat fotogràfic és el procés que cal dur a terme per tal de transformar la imatge del rodet interior d'una càmera analògica en un negatiu. Per això, consta d'una sèrie d'operacions que cal seguir:

Extracció del rodet
Revelat
Bany d'atur
Fixat
Rentat amb aigua
Assecat

1) Extracció del rodet

Per començar, cal obrir el rodet per tal d'extreure la pel·lícula enrotllada i així poder-hi introduir la cubeta del revelat, fent un gir per garantir la total introducció de la pel·lícula.

2) Revelat

Una cop fet això, aboquem el líquid al revelador i posem en funcionament el cronòmetre. Per tal que el líquid revelador faci visible la imatge a la pel·lícula, cal donar la volta i agitar el tanc en l'interval de temps indicat. Així, les zones on el negatiu hagi rebut llum sortiran fosques.

3) Bany d'atur

A continuació buidem el líquid revelador per introduir-hi el d'aturada, el qual interromp l'acció del revelador, per així evitar que el fixador es contamini amb petits residus a més d'impedir que la imatge es continuï revelant i enfosquint.

4) Fixat

Seguidament introduïm la solució de fixació, que serveix per eliminal per partícules sensibles a la llum del negatiu que no han estat estimulades pel revelador i que es tornaríen transparents. Així el paper perd la sensibilitat que encara té i la imatge es fa estable. En cas contrari, el paper continuaria sensible i al rebre llum s'enfosquiria.

5) Rentat

Ara cal eliminar tots els elements químics. Per fer-ho, cal introduïr els negatius a una temperatura d'uns 20ºC amb aigua, la qual s'ha d'anar canviant amb regularitat. Un cop això s'afegeixen unes gotes d'humectador per tal de facilitar aquest procés.

6) Assecat

Finalment, treiem els negatius del tanc i els deixem secar a l'aire lliure. Un cop estigui seca, tallem les tires de sis fotogrames i s'arxiven de forma plana.

Fotografia digital

Bàsicament el revelat digital es tracta de la impremta; d'imprimir la imatge en un paper digital. La impresora és una màquina conectada a l'ordinador que serveix per, tal i com indica el seu nom, imprimir la informació desitjada. Per tal d'això, hi ha diferents mètodes capaços de realitzar-ho.

1. Impresora làser i tèrmica (tòner=tinta)
S'utilitza en el cas de buscar la millor qualitat d'expressió, una gran velocitat i un preu econòmic per a cada copia. El seu funcionament consisteix en atraure la tinta a un tambor d'impressió sensible a la llum, utilitzar l'electricitat estàtica, que es troba cargada per l'acció de l'element a imprimir que forma el làser al tambor, de tal manera que el ttòner transmet el tambor al paper degut a la calor i la pressió.
Inconvenients: alt preu inicial

2. Injecció de tinta
Consisteix en l'emissió d'unes petites quantitats de tinta a través d'uns injector que produeixen els píxels. Per tal de crear aquestes gotes es poden fer servir dos mètodes:

Mètode tèrmic: un impuls elèctric produeix un augment de temperatura que fa bullir la petita quantitat de tinta que es troba dins la càmera. D'aquesta manera forma la bombolla de vapor que força la seva sortida pels injectors que, al sortir a l'exterior, el vapor es condensa formant la minúscula bombolla de tinta. Aquests es troben als cartutxos de tinta.
Mètode piezoelèctric: al rebre aquest element piezoelèctric un impuls, es canvia de forma augmentant bruscament la pressió a l'interior provocant així la injecció d'una partícula de tinta. Ventatges: el cicle d'injecció és més ràpid que l'anterior.

3. Tinta sòlida

En aquest cas, s'utilitza un sistema de transferència termal mitjançant l'ús de barres sòlides simirals a la cera de color. D'aquesta manera la tinta es derreteix.

Inconvenients: costa de calentar-se, consumeix molta energia i dificulta l'escriptura manual posterior sobre la tinta.

4. Impacte

S'utilitza el propi cop de les agulles ubicades al capçal per transferir la tinta al paper i el seu ús es redueix a la creació del que es desitgi revelar. Hi ha dos tipus; les de margarita, on els caràcters se situen a una espècie de revòlver, i les de bola, on se situen a una esfera.

Inconvenients: són molt lentes

5. Matriu de punts

Es tracta d'impresores d'impacte que utilitzen una matriu de petits alfilers per crear punts precissos.

Inconvenients: imprimeix amb baixa qualitat

Aventatges i inconvenients fotografia digital respecte a l'analògica

Aventatges

Permet disposar de les imatges a l'instant
Al fer una fotografia, es crea un arxiu on hi ha informació rellevant sobre aquesta
Es podern ajustar les característiques (saturació, llum, contrast, etc)

Inconvenients