viernes, 17 de noviembre de 2017

Expressivitat dels plans

Alhora de fer una fotografia, es tenen en compte els diferents plans i angulacions. A través d'aquests, l'autor pretén expressar informació sobre el subjecte i el seu entorn. En aquesta entrada exposaré quin és l'ús expressiu d'aquests.

PLANS

1) Gran Pla General
Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén descatar la soledat o apareix l'element humà en un tamany petit. Així, es dóna més importància i rellevància al context que no pas a les figures que hi apareixen. Per tant, integra a l'home en el món, transmet soledat, fatalitat i infinitud.

2) Pla General
Pretén integrar els personatges en un ambient o entorn, per situar l'acció en una determinada localització. Es pot utilitzar per començar una escena, situant així, una trama. Per tant, precisa circumstàncies de lloc i temps.

3) Pla Conjunt
S'utilitza per donar una sensació, com bé diu el seu nom, de conjunt i col·lectivitat. Mostra així un grup humà. Dóna una sensació més narrativa i dramàtica.

4) Pla Sencer
Mostra en una totalitat la figura humana, per tal d'expressar així el que aquesta ens mostra. 

5) Pla Americà
Pretén mostrar el moviment de les mans. En el cas del gènere western, s'utilitza per mostrar el revòlver del subjecte.  

6) Pla Mig Llarg
Conté la distància adequada per mostrar la realitat entre dos subjectes, com és el cas de les entrevistes.

 7) Pla Mig Curt
Ens permet aïllar una sola figura dins d'un enquadrament. Descontextualitza la figura del seu contorn per concentrar en ella la màxima atenció.

 8) Primer Pla 
Individualitat del subjecte. La intenció és fixar l'atenció en la personalitat d'aquest. 

9) Primeríssim Primer Pla
Marca una distància íntima, que serveix per mostrar confidencialitat i intimitat respecte al personatge.

10) Pla Detall
En aquest pla s'hi concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per enfatitzar algun element de la realitat. Destaca aquells detalls que passarien desapercebuts i en dóna importància.


ANGULACIONS

 Verticals


 1) Zenital
  • És més exagerat que el picat
  • La informació sobre l'entorn és nul·la
  • És poc natural
  • Situa els elemenys en un espai
  • És molt descriptiu

 2) Picat
  • Petitesa
  • Aplastament del personatge
  • Abatiment
  • Sensació de seguretat al personatge enfront l'espectador

 3) Normal
  • Natural
  • Descriptiva
  • Relació subjecte/objecte propera

 4) Contrapicat
  • Prepotència del personatge
  • Altivesa desconcerert
  • Inquietud

 5) Nadir
  • Descriptiu d'alguna cosa des de sota
  • Cas exagerat del contrapicat
  • Es perd completament informació sobre el subjecte

 6) Aberrant
  • Caos
  • Dinamisme
  • Moviment
  • Por

Horitzontals
1) Frontal
  • Angulació descriptiva
  • Mostra el subjecte de front

 2) 3/4
  • Donar volum (3 dimensions)
  • No és plana

3) Lateral
  • Fondària objectes
  • Persones: perfil, interacció amb una altra cosa

4) 7/8
  • Per veure què té davant
  • Relacionar persona amb entorn

 5) Posterior
  • Amagar informació subjecte (cara)
  • Misteri
  • Permet identificar-se amb al subjecte




Font:


Publicado por en No hay comentarios:

viernes, 10 de noviembre de 2017

Laboratori analògic i digital

A continuació explicaré el procés del revelat químic de les fotografies des de la foto al negatiu del rodet fins a la fotografia en paper junt a la fotografia digital, fent-ne una comparació i exposant les semblances i diferències.

Un negatiu és una pel·lícula fotogràfica amb una capa sensible de llum que un cop realitzat el seu procés plasma la imatge a una superfície en valors complementaris, és a dir, amb aquests invertits. Així, aquelles tonalitats clares apareixen fosques, i aquestes últimes apareixen clares.

Al reflexar-se la llum a l'halur de plata, un compost químic, aquest inverteix els colors, de tal manera que hi apareixen els seus complementaris. A partir d'aquest, s'obté un positiu a través de projectar-lo sobre un material forogràfic; com ara un paper.


Procés del revelat químic; laboratori analògic

El revelat fotogràfic és el procés que cal dur a terme per tal de transformar la imatge del rodet interior d'una càmera analògica en un negatiu. Per això, consta d'una sèrie d'operacions que cal seguir:
  1. Extracció del rodet
  2. Revelat
  3. Bany d'atur
  4. Fixat
  5. Rentat amb aigua
  6. Assecat
1) Extracció del rodet
Per començar, cal obrir el rodet per tal d'extreure la pel·lícula enrotllada i així poder-hi introduir la cubeta del revelat, fent un gir per garantir la total introducció de la pel·lícula.


2) Revelat
Una cop fet això, aboquem el líquid al revelador i posem en funcionament el cronòmetre. Per tal que el líquid revelador faci visible la imatge a la pel·lícula, cal donar la volta i agitar el tanc en l'interval de temps indicat. Així, les zones on el negatiu hagi rebut llum sortiran fosques.


3) Bany d'atur
A continuació buidem el líquid revelador per introduir-hi el d'aturada, el qual interromp l'acció del revelador, per així evitar que el fixador es contamini amb petits residus a més d'impedir que la imatge es continuï revelant i enfosquint.

4) Fixat
Seguidament introduïm la solució de fixació, que serveix per eliminal per partícules sensibles a la llum del negatiu que no han estat estimulades pel revelador i que es tornaríen transparents. Així el paper perd la sensibilitat que encara té i la imatge es fa estable. En cas contrari, el paper continuaria sensible i al rebre llum s'enfosquiria.

5) Rentat
Ara cal eliminar tots els elements químics. Per fer-ho, cal introduïr els negatius a una temperatura d'uns 20ºC amb aigua, la qual s'ha d'anar canviant amb regularitat. Un cop això s'afegeixen unes gotes d'humectador per tal de facilitar aquest procés.


6) Assecat
Finalment, treiem els negatius del tanc i els deixem secar a l'aire lliure. Un cop estigui seca, tallem les tires de sis fotogrames i s'arxiven de forma plana.



Fotografia digital

 Bàsicament el revelat digital es tracta de la impremta; d'imprimir la imatge en un paper digital. La impresora és una màquina conectada a l'ordinador que serveix per, tal i com indica el seu nom, imprimir la informació desitjada. Per tal d'això, hi ha diferents mètodes capaços de realitzar-ho.

 1. Impresora làser i tèrmica (tòner=tinta)
S'utilitza en el cas de buscar la millor qualitat d'expressió, una gran velocitat i un preu econòmic per a cada copia. El seu funcionament consisteix en atraure la tinta a un tambor d'impressió sensible a la llum, utilitzar l'electricitat estàtica, que es troba cargada per l'acció de l'element a imprimir que forma el làser al tambor, de tal manera que el ttòner transmet el tambor al paper degut a la calor i la pressió.
Inconvenients: alt preu inicial

 2. Injecció de tinta
Consisteix en l'emissió d'unes petites quantitats de tinta a través d'uns injector que produeixen els píxels. Per tal de crear aquestes gotes es poden fer servir dos mètodes:
  1. Mètode tèrmic: un impuls elèctric produeix un augment de temperatura que fa bullir la petita quantitat de tinta que es troba dins la càmera. D'aquesta manera forma la bombolla de vapor que força la seva sortida pels injectors que, al sortir a l'exterior, el vapor es condensa formant la minúscula bombolla de tinta. Aquests es troben als cartutxos de tinta.
  2. Mètode piezoelèctric: al rebre aquest element piezoelèctric un impuls, es canvia de forma augmentant bruscament la pressió a l'interior provocant així la injecció d'una partícula de tinta. Ventatges: el cicle d'injecció és més ràpid que l'anterior.
3. Tinta sòlida
En aquest cas, s'utilitza un sistema de transferència termal mitjançant l'ús de barres sòlides simirals a la cera de color. D'aquesta manera la tinta es derreteix. 
Inconvenients: costa de calentar-se, consumeix molta energia i dificulta l'escriptura manual posterior sobre la tinta.

4. Impacte
S'utilitza el propi cop de les agulles ubicades al capçal per transferir la tinta al paper i el seu ús es redueix a la creació del que es desitgi revelar. Hi ha dos tipus; les de margarita, on els caràcters se situen a una espècie de revòlver, i les de bola, on se situen a una esfera.
Inconvenients: són molt lentes

5. Matriu de punts
Es tracta d'impresores d'impacte que utilitzen una matriu de petits alfilers per crear punts precissos.
Inconvenients: imprimeix amb baixa qualitat

Aventatges i inconvenients fotografia digital respecte a l'analògica

 Aventatges
  • Permet disposar de les imatges a l'instant
  • Al fer una fotografia, es crea un arxiu on hi ha informació rellevant sobre aquesta
  • Es podern ajustar les característiques (saturació, llum, contrast, etc)
Inconvenients
  • (esmentats en cada apartat)



Fonts:
Publicado por en No hay comentarios:

viernes, 3 de noviembre de 2017

Gèneres fotogràfics

A continuació us exposaré un seguit de gèneres fotogràfics junt a una explicació breu i característiques. Afegiré també imatges per tal de mostrar-ne exemples.


1) Retrat

Un retrat consisteix principalment en descriure els trets físics i externs d'una persona, relacionant-l'ho amb el seu caràcter psíquic o moral. Així, pren molta importància la expressió de la figura. Aquest pot tenir al personatge mirant frontalment a la càmera o amb el cos de costat i centrant la mirada fora de camp. Per tant, n'hi ha de diferents tipus:

RETRAT FORMAL

És aquell que no tracta l'espontaneïtat, ja que una de les seves característiques principals és el control i la planificació d'aquesta. La posició dels models o figures i la forma de mirar a la càmera ha estat pensada i preparada amb anterioritat. A més, s'ha de prestar atenció al tipus d'expressió que duu la persona retratada. Aquest tipus de retrat es troba a la fotografia publicitària, la dels catàlegs i revistes, per a empreses, etc.

RETRAT INFORMAL

Aquest tipus de retrat respecta certs elements de composició. També ha de reflexar la personalitat d'aquell que es troba en la fotografia. Té com a característica la esponateïtat, a diferència de l'anterior. El fotògraf representa la naturalitat del moment determinat, destacant-ne l'instant únic. Així, els models no posen per la càmera. Dins d'aquest trobem la fotografia documental, el fotoperiodisme i la d'events socials. 


RETRAT FAMILIAR

Com bé indica el seu nom, es tracta d'aquell retrat que engloba un grup familiar. Aquests poden ser de manera clàssica, on predomina la rigidesa de les postures, o bé de manera més innovadora. En aquesta, les posturs són més relaxades i poden aparèixer elements divertits i originals, jugant amb la vestimenta o els pentinats.



AUTORETRAT

És aquell on el que pren la foto i el model són la mateixa persona. Aquesta pot aparèixer a la foto mitjançant l'ús d'un mirall, un selfie o amb el temporitzador. En aquest cas parlem d'una fotografia planejada, on no hi ha espontaneïtat.



2) Paisatge

La fotografia de paisatge representa un lloc natural, capturant la bellesa del nostre entorn que ens resulten tan agradables. Així, apareixen reflectits els canvis que es manifesten en l'ambient i les diferents tècniques que s'han utilitzat per dur a terme aquest tipus de fotografia. Podem dir que el paisatge és molt ampli ja que englobla molts temes; ambients rurals, urbans, marins, etc.



3) Natura morta

La natura morta és aquell gènere que tracta o té com a tema exclusiu els objectes inanimats; fruita, flors, instruments de música, llibres, etc.D?aquesta manera, en destaca la decoració juntament a l'us que en fa amb la llum. Cal dir que algunes trenquen amb la barrera bidimensional i emprenen tècniques mixtes tridimensionals, fent-ne servit objectes trobats.


4) Reportatge

Gènere que pretén fer un ús de la fotografia documental donant així importància a la comunicació visual i al fotoperiodisme. Es tracta d'un testimoni del nostre entorn, que tracta la història del passat, l'actualitat d'aquell moment, i ens en permet saber alguna cosa més. Per tant, té la característica d'informar i fer arribar les contextualitzacions i informacions del que passa.


5) Científica

La fotografia científica és aquella mitjançant la qual es fa difusió de la realitat i és un element essencial de treball per a comunicar i un mitjà de gran investigació. Per això, s'utilitza en el camp de la ciència, com bé diu el seu nom, la indústria i l'educació. Distingim dos tipus; la fotomacografia i la fotomicrografia.

En el cas de la fotomacrografia, se'ns permet fer una foto amb detall de subjectes i estructures grans o petites dimensió. Mentre que la fotomicrografia és el registre d'objectes summament petits, difícilment visibles a simple vista. La seva imatge és projectada a ttravés d'un microscopi i és capturada per una càmera insertada en aquest.

 Fotomacrografia

 Fotomicrografia





Font:
Publicado por en No hay comentarios:
Suscribirse a: Entradas (Atom)